Públic

Proposar solucions avançades i innovadores als problemes relatius a l’ensenyament i aprenentatge de la Formació i Orientació Laboral com a resultat de processos d’autoregulació que integrin les tecnologies per promoure una millor experiència en l’alumnat.

Una altra qüestió molt present al llarg de tot el màster ha sigut el plantejament de les classes amb l’alumnat. La classe magistral ha sigut apartada per donar pas a un enfoc molt més dinàmic, pràctic, participatiu i amb l’ús de noves tecnologies. No es nega la classe teòrica, però el discurs que s’ha transmés aquestes setmanes és el de explorar un ventall molt més ampli de maneres de fer classe.

Les primeres setmanes de màster em vaig sentir molt còmode amb aquesta perspectiva, fins que amb el transcurs de les setmanes he sigut  més crític amb aquest viratge. Penso que ràpid ens hem llençat a braços de promeses difoses de metodologies pedagògiques sense tenir clar molts cops la seva efectivitat didàctica, i que potser estem més aviat adaptant-nos com podem a l’imperi de les pantalles.  No és aquest l’espai per debatre-ho, però en qualsevol cas volia afegir un apunt crític i, alhora, valorar que també és positiu que es tingui en compte diferents maneres de fer perquè tampoc són iguals totes les matèries no totes les docents.

Personalment, he hagut de donar moltes voltes a com enfocar les classes en el transcurs de les pràctiques, com es pot veure en el diari que he fet per a l’assignatura de Pràctiques externes o el plantejament de projectes cooperatius i amb agents externe a Projecte Societat, Família i Educació: Processos i Contextos.